dimarts, 28 de juliol de 2009

Des de Roma

Per primera vegada en una setmana accedisc a un locutori. Tampoc havia gaudit de massa temps, Roma, la ciutat interminable, ha extenuat les meues forces fins a limits insospitats. Com aci no hi ha accents, i no m'agrada escriure amb mes errades ortogràfiques que d'habitud, continue escrivint al meu quadern, i ja ho transcriure tot quan arribe a València.
Quatre esbosos
La ciutat es increible.
El menjar és un plaer i no és massa car.
Els turistes fan fàstic. Tots excepte nosaltres, és clar. L'infern son els demés.
Els italos m'han sorprés. Per dir-ho en una paraula: entranyables.
Tinc uns callos del tamany del Colisseu.
Alea Jacta est.

Cap comentari: