dimecres, 24 d’octubre de 2007

La segona decadència.


Avui, he vist a la televisió una nova compareixença del president de la Generalitat de Catalunya José Montilla, i m’ha esgarrifat una aberració lèxica d’aquelles que es gasta, en concret aquesta vegada emprava ventages, per avantatges. He de dir, i potser ja us n’haureu adonat, que jo no sóc precisament, un exemple de la correcció extrema, i que segurament, a causa de la modèstia de l’Avanç com a projecte, haureu pogut trobar errades ortogràfiques a algun dels meus escrits, als quals, d’altra banda, mai els pega una ullada un corrector qualificat. No es tracta d’esdevindre inquisidor de la puresa de l’idioma, sobretot quan l’idioma es troba en situació de retrocés evident. Només vull posar èmfasi en el fet que qui tortura d’aquesta manera la llengua, no és sinò el president de Catalunya. Us imagineu el president del govern espanyol, en un debat al Congrés dels diputats, dinamitant l’idioma com una vulgar Belén Esteban qualsevol? Doncs bé, això és el que fa en Jose Montilla, quan parla en català, i degut al seu càrrec ho ha de fer sovint. Sóc capaç d’entendre que suposa un esforç haver d’aprendre una llengua tan diferent de l’espanyol, i que és un símbol de modernitat el fet que una persona nascuda fora de Catalunya arribe a ser president de la generalitat. La veritat, m’importa poc si el president nasqué a Andalusia o a Ganímedes. L’únic que demane és que respecte la llengua catalana, de la mateixa manera que no parla en espanyol com un analfabet funcional, sinò d’una manera extremadament correcta. La caricatura que fan d’ell al programa Polònia, de TV3 se li pareix més que ell mateix, amb la constant aerofàgia verbal entretallada, colpejada, que fa patir quan se l’escolta. Senzillament crec que l’interés que tenen els dirigents del PSC per la cultura autòctona es pràcticament nul, i el president Montilla n’és una prova amb potes. Últimament el PZOE ( amb aquesta Z impostada, reflexe de la parla madrilenya més casposa, de la qual fan bandera per a la propera campanya electoral ) ja s’ha tret la màscara i ens detalla clarament els seus plans: desmantellar i desactivar qualsevol pulsió nacional diferenciada a l’Estat Espanyol. Amb un plantejament prou senzill: manipular la voluntat de pobles farts de la dreta encara més rància, i gràcies a açò encaixar amb calçador i sovint amb manilles als espanyols perifèrics, com ells ens consideren. Tant és si han de donar el govern de Navarra als cacics de tota la vida d’UPN, o si han de signar estatuts peperos on calga, o empresonar als dirigents d’un partit que voten el vint per cent dels bascs, però aquesta és una altra història. El que avui ens ocupa és el símptoma d’una decadència que patim totes i tots els que formem part de la cultura catalana, molta gent a Catalunya es pensava immunitzada, i hem habut de patir la seua condescendència al parlar-nos dels nostres fatxes i blavers, i del nostre meninfotisme. Ni som tan divins uns, ni estem tan vençuts els demés... O ens recobrem en la nostra unitat o tots serem destruïts com a poble.

Cap comentari: