dimarts, 6 d’octubre del 2009

PD: Curitas

I
Cada dia em serveix en safata una nova sorpresa. Si ahir parlava d'en Francisco Camps i escrivia que té els dies contats, hui confirme aquesta qüestió punt per punt. Es veu que els companys d'escolania del PP li han fet el buit i no l'han convidat a una reunió a Madrid. Pareix que d'una manera velada els dirigents del PP estan demanant a Camps que faça rodar caps, o finalment caurà el seu. Però la decisió és ben difícil. Com pegar la potada a Costa, o a Rambla, si saben perfectament que tots, des de Presidència fins les bases estan amb la merda fins el coll. No crec que el pijo i el Rambla caigueren sense endur-se per davant a qui pogueren endur-se per davant.
Però el que em xoca especialment, és la fotuda nomenclatura de Forrest Gump que empra el beat Camps. Després d'allò d'"amiguito del alma" ( qui collons parla així? ), o "lo nuestro es muy bonito" o l'afectada exclamació orgàsmica: "Gracias Mariano".
Llig en El País de hui: Camps valoró la reunión a la que no había acudido:... "Nos apoyamos todos y eso es muy bonito"... Don Manuel ( Fraga ) está encantado, yo hablo con él con mucha frecuencia y está encantado con el partido en la Comunidad Valenciana" " Don Manuel está muy feliz con lo que está pasando". Clar, i jo estic molt trist per tot això...
II
D'altra banda, ha començat el judici per (presumptes?) abusos a menors d'un altre catòlic de vida exemplar, en Rodrigo De Santos, ex regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Palma. Bé, com sabeu per anteriors posts, aquest personatge feia servir la Visa de l'ajuntament per a pagar en prostíbuls Gais. Doncs bé, segons ell afirma, era perquè era un addicte a la cocaïna, i allà podia consumir en privat. Què, com se vos queda el cos?
I a més, ara afirma, el molt... ( bé, m'estalviaré adreçar qualificatius a aquest individu ) que l'acusació per l'abús a menors dels fills d'uns amics del matrimoni, en la seua pròpia casa, s'ha produït per una venjança personal, i diu que els denunciants són " fantasiosos", "conflictius" i "tenen una altra cultura". La fiscalia l'acusa ( atenció ) de tocaments, fel·lació i penetració, subministrament de drogues i contractació d'una prostituta mentre ell es masturbava. El fet que tant l'ex-regidor com els denunciants foren membres dels Kikos, coneguda secta catòlica jeràrquica i aberrant, va tapar el cas en un inici. Els pares, m'imagine que després de pressions, varen decidir deixar l'assumpte " En las manos de Dios " ( sic ). Com sempre, aquest individu afirma que es impossible, perquè és un catòlic exemplar ( el més trist és que la seua dona fa el paper de comparsa dolorosa )i centra la seua defensa tot dient que es tracta d'una persecució política contra ell i el PP. Com no...

dilluns, 5 d’octubre del 2009

El curita


Nova l·lustració per al Diari de Balears que eixí el diumenge 4 de novembre. La tenia preparada aquest estiu, però no la vaig poder enviar a temps. És igual, sabia que tard o d'hora l'anava a gastar. Per molt que trampegen, per moltes voltes que peguen, la magnitud de la tragèdia és tan gran, que no es lliuraran. Per molt que el poble valencià, segrestat per una lògica pre-feixista a la italiana, demane més. Més corrupció, més destrucció, més populisme, més pensament únic, més robatori, més espanyolisme, més amnèsia, més funbol, més ultra catolicisme, més barraquisme, més cotxes, vaixells, motos, avions, naus espacials, i l'hòstia consagrà, més suïcidi, que és la guerra. Accelerem cap al no res! Siguem els primers en arribar! per una vegada serem els primers en alguna cosa...
Però aquest, el molt execrable president, el curita, amiguito del alma, té els fotuts dies contats. És un mort que es pensa que encara és viu i camina per inèrcia, però ell i la seu caverna d'aduladors Opus-Dei, estan acabats. El pijo, el Rambla i el de més enllà. En Madrid demanen els seus caps servits amb socarrat de fons. I ara què? Doncs un altre virrei.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

12 octubre:Res a celebrar.


El 12 d'octubre és una data negra per als americans, i també per al nostre poble. Ho és, perquè marca el tret d'eixida del colonialisme espanyol al continent. I perquè suposa l'inici de la decadència econòmica de la Corona d'Aragó, en ser substituïdes les rutes de comerç de la Mediterrània, per les lucratives rutes comercials del saqueig a Amèrica. L'or d'Amèrica finançà l'hegemonia castellana sobre la corona d'Aragó.
La imatge que ens volen vendre hui en dia d'encontre de cultures és una revisió històrica que amaga un genocidi, i la supressió de cultures mil·lenàries mitjançant el fanatisme catòlic, i l'espasa dels conqueridors.
La història d'Amèrica és una genealogia del racisme. Milions d'indígenes massacrats, exterminats, esclavitzats per a explotar les riqueses naturals del continent. El comerç de carn suplí de mà d'obra d'esclaus negres, que eren segrestats a les costes occidentals d'Àfrica, i eren duts a l'altra punta del món. Només cal llegir la crònica Memória del fuego de Galeano per entendre com es dugué a terme la trobada de cultures.
Hui en dia, aquesta data es considera fiesta nacional. Desfilades militars diverses, enaltiment patriòtic, revisionisme històric etc. És igual qui governe, si hi ha dictadura franquista o post-dictadura. Per això, nosaltres des de Mallorca, i des d'altres llocs dels Països Catalans no tenim res a celebrar, però farem una jornada per a explicar a qui vulga vindre de que va això del 12 d'octubre. I per a passar una vesprada junts...

divendres, 2 d’octubre del 2009

Madriz 2016. Que ho paguen ells!

Doncs això. Espere que es peguen una gran hòstia. No hase falta desirr nada más...

PD.
Doncs ves per on, jo també tenia una corassonada. De la que ens hem lliurat! I els madrilenys de bé, també! El que ja ha estat l'hòstia és que posaven al Raul a fer discursos i tot. Imagina't, una dialèctica a l'alçada de Danton, Marat i Forrest Gump. En resum, que estava el millor de cada casa: el rei ( model geiperman ), ZP, la Espe, Gallardón, només faltava Darth Vader, Naranjito, Belén Esteban i Michael Jackson zombie.
No ho he vist per la tele, però m'imagine els caretos de la caterva de clons clamant contra Brasil, cridant cabrones, amb cara de voler envair Perejil amb qualsevol excusa barata i desmuntar la conjura internacional contra Espanya. És el que passa quan li vens la moto a les persones, i el bombardeig genera una adscripció fanàtica amb la idiotesa del moment. Però en que beneficia això als madrilenys? Volen tindre Erasmus borratxos amb barrets mexicans col·lapsant el centre de la ciutat? Preus escandalosos a tot arreu, mentre tu curres venent qualsevol merda de merchandising caspa? Apocal·lipsi? No, Madriz 2016.
Per a que en Florentino, la Espe, el Gallardón i la seua colla de col·leguetes facen l'agost. Però si aquesta tropa ja furten pasta de normal, en contractes a dit, o posant monorraïls al valle de los caídos. Imagineu la pasta que pillarien en aquesta orgia de sensibleria patriòtico-festiva d'alta rendibilitat? I qui posaria aquesta pasta? Exacte, nosaltres, per a que damunt després ens donen pel sac. That's entertainment.
No em vull ni imaginar el que els ha costat enviar tota aquesta colla de gorrons professionals a Copenhague, o els macro concerts de milions d'assistents ( sempre segons fonts alienants ).
Ah i per cert, vergonyós capítol de Pensament Únic 2.0, amb tots els canals ( incloent TV3! ), donant la tabarra durant un mes amb el tema. Que potser pensen que els del COI veuen La Nória? No amics, els del COI fan la Nória en directe, en prostíbuls de luxe que els hem pagat tots nosaltres, i que la Comunidad de Madriz ha posat a la seua disposició.
A cagar!
Ara sí, no hase falta desirr nada más.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Flashback I

Reciclatge de llibreta. Com realment, no tinc res nou a dir, en els propers posts em dedicaré a recuperar escrits inèdits des de les llibretes. Res a dir, o tot ho han dit ja uns altres. El món continua igual, i les meues paraules no faran la diferència. De moment, la meua vena literària es limita a escriure un relat, o quelcom així, que ronda la pantalla de l'ordinador des de fa massa, i m'he decidit a abordar-lo com un fotut pirata, saquejar i incendiar, no deixar testimonis, i fotre el camp esborrant el rastre. Tirar la pedra i amagar la mà.
Així que açò és un reciclatge. Per a qui l'interesse. Hi haurà unes quantes parts, i no segueixen cap lògica, trobe.
Crònica submarina a Veneçuela.
Avui hem anat Ivan i jo a les 16 hores al club Submatur de Tucacas, Morrocoy. El propietari és un gringo anomenat Mike. Els seus treballadors ens han donat l'equip. En Choe, l'home que havia d'acompanyar-nos i dur-nos en barca, no arribava. Finalment ha arribat. En Choe és un home mulat, enorme, somriu amb aquesta expressió ambigua, una panxa enorme i va a càmera lenta. Després d'esperar l'oportú segons les costums caribenyes, i canviar de barca a causa del seu motor espanyat, eixim en direcció al Cayo del Sur. les onades ens duien pegant bacs en la lanxa i naturalment hem arribat xops, al capvespre. La llum és taronja i hi ha dos illes amb sorra blanca. Ens situem entre elles. Ens equipem, neopré de 3 mm. de camal curt. El manòmetre marca 3000 lliures de pressió.
1a Immersió: Baixem uns 10 m. i de seguida comencem a pujar per la sorra, baix l'illot. Hi ha un parell de troncs pelats al fons, que hi faran allà? Seguint la línia de la costa, veiem les primeres formacions de coral. Un caos de peixos de colors es gronxa com endormiscat a la nostra dreta, busquen un lloc on passar la nit. Peixos trompeta, lloros, pargos... La llum es retalla ataronjada en formacions tubulars de color violeta. Uns altres coralls enormes que pareixen cervells, branques llargues, fulles com de palma ballen amb la corrent. De sobte, un solitària tortuga de mar avança movent les aletes per baix nostre. Traiem la llanterna per escodrinyar els racons foscos, on els peixos es preparen per dormir. Tot el lloc és com un bressol gegant. Una enorme morena treu el cap d'un forat, com per veure que passa. Ens queda la meitat del tanc i tornem a la barca. De sobte, el camí es fa menys profund, i com no duc ploms suficients, em veig xuclat cap a la superfície, arribant a treure el cul.
Faig força amb les aletes i torne a endinsar-me, encara que duc el jacket buit.
Pugem pel cap de barca. Dalt, xarrem animadament amb en Choe, esperant el temps de refresc fins la propera immersió, ja de nit tancada. Ens explica que fa anys, misteriosament, l'escull començà a morir. Fou un desastre. M'agradaria dir ací que fou per l'acció de la planta petrolífera que veiem en l'horitzó des de la barca. Però es veu que el responsable era una espècie de plàncton. També ens parla que des d'època ben recent, en concret des de que hi ha en Chávez, s'ha començat a prendre més cura del medi ambient. Es tanquen els cayos on van a desovar les tortugues marines i per això se'n veuen de bell nou.
2a Immersió:Baixem enmig d'una foscor total només retallada per la llum de les llanternes. Quan baixe, el primer que em crida l'atenció són les partícules, plàncton, peixets transparents que es veuen davant amb una llum. És realment com estar surant a l'espai, una sensació estranya, intrauterina, ens recorre. Comencem el recorregut cap a l'altre Cayo. Aviat estem situats front el seu arrecife. Els coralls tenen colors encara més nítids que abans. Som astronautes de les profunditats. Les imatges que ens acompanyen són d'una bellesa inquietant. Un peix cofre neda còmicament amb les seues diminutes aletes, i es queda molt prop de mi sense immutar-se. No se qui resultarà més estrany a qui. Espera pacientment que m'aparte per passar. Baix nostre neda amb una ondulació sensual una morena. N'Ivan i jo ens quedem enrere, m'indica que apague la llanterna, i m'envolta una constel·lació de punts lluminosos. Durant uns moments perd la noció del temps i l'espai.
Seguim el guia, i al passar pel costat de la roca quelcom em toca el canell i em comença a cremar immediatament. Em cou, i no se què m'ha picat, la qual cosa em comença a inquietar prou. El dolor és intens. Li ho senyale a en Choe, i m'indica amb gestos que no passa res, fet que no acaba de dissipar la meua por. Prove de tranquil·litzar-me. Avancem i en el fons veig una altra tortuga de mar. Un bell animal. Em passa molt a prop. Una altra morena ens somriu de manera tètrica des d'un forat a la paret de corall. És blanca amb punts negres, i té una cara femenina, crec que va a la moda. Tornem a la barca, amb temps de vore un enorme lloro roig. Gaudim d'aquesta irrealitat.
La lluna taronja ens acompanya, en la tornada cap a les llums i la lletjor de la superfície.
Tucacas. Juliol del 2007.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Sketchbook 2009

Aquests dies he estat desconnectat del blog, perquè estava fent un catàleg virtual, a partir dels dibuixos que faig als quaderns que duc sovint a sobre. Finalment, més feina de la que em pensava, però crec que és una bona manera de mostrar el que faig i que no es quede perdut en un quadern per sempre més. L'aplicació que he utilitzat és Photoshop, que treia fum, i l'eina web que em permet compartir-lo a la xarxa és issuu, que treballa amb publicacions web en format PDF. Estic prou content del resultat. Ja em direu que us pareix, si voleu vore-ho millor, només heu de clicar damunt.

Per cert, el disseny de la portada, també l'he utilitzat per a l'agenda escolar del meu institut, guardeu-me el secret.

divendres, 18 de setembre del 2009

Nacions, referèndums i tot plegat.

L'article de Josep Nadal, valorant amb una sèrie de reflexions el referèndum d'Arenys de Munt, ha alçat polseguera. El debat s'ha donat al seu blog, i ha tingut rèpliques en altres com el del company Vicent Baydal. Jo hi he participat, i m'agradaria saber quina és l'opinió d'aquells que llegiu aquest blog. Més o menys, la meua posició sobre el tema, es resumiria en el comentari que he deixat per allà:
A ningú amb un mínim de trellat se li ocorreria ací afirmar que existeix una Nació Mallorquina. Senzillament per una raó: El projecte secessionista mai ha quallat a les illes, i us assegure que s'ha intentat. Podem afirmar que aquests tipus de debat són la prova més evident que el discurs secessionista ha triomfat, i esquerda la unitat del nacionalisme valencià. Les coordenades en les que s'ha formulat aquest discurs, potencien el folklore i menyspreen la identitat. Els fets que plantegeu com a diferencials respecte a la resta de catalans són en la majoria de casos, anecdòtics. El sistema ho ha fet així, perquè al cap i a la fi, el regionalisme valencià, sempre s'ha donat en clau espanyola. No és casualitat l'himne regional que tenim, o que els suposats valencianistes ( abanderats de l'auto-odi ) d'UV i similars, han acabat sent abduïts pel PP. El seu projecte està clar. No entenc perquè nosaltres ens deixem seduir pels càntics de sirena. La raó em diu: Cal valencianitzar el país, d'acord, cal fer un discurs valencianista, d'acord, però a la vegada cal aprofitar la força i l'embranzida dels nostres germans de Catalunya, i treballar conjuntament per crear una indústria cultural potent que enllace els Països Catalans, una comunitat de més de deu milions de persones. Voreu que quan aquests llaços es donen, els prejudicis anticatalans ( fomentats per Espanya, no ens enganyem...) s'esvaeixen. Parle des del cas que m'afecta. Els valencians que treballem a les illes participem en una realitat catalana que no és la principotina, i ho fem amb naturalitat, sense deixar de ser valencians.
I per últim, jo no em sent pancatalà, crec que aquest terme implica l'expansió a casa nostra d'un projecte nacional que ens és aliè. No és el meu cas. Jo em sent senzillament valencià, i crec que aquesta és la nostra manera de ser catalans. I això m'uneix, sense canviar ni una coma del meu discurs als meus companys mallorquins, per exemple.

diumenge, 13 de setembre del 2009

El negoci de la prostitució


Ací teniu una nova il·lustració per a un article de na Carol sobre la darrera polèmica al voltant de la prostitució. Per a mi el tema està clar, l'explotació sexual no és cap joc. La majoria de dones són treballadores extorsionades per màfies, sense seguretat social, sense dies de vacances, exposades a tot tipus de perills, i aguantant als proxenetes, que els fan d'ETT, quedant-se una part substancial del seu benefici.
Sí, existeix la prostitució voluntària, però és una gota enmig de l'oceà. Que es podria legalitzar la prostitució? Doncs sí, encara que no estic massa segur que això les protegís de la seua clientel·la. Tammateix, sempre és millor treballar per a ú mateix, i així tindrien una cobertura social necessària. També estarien millor en locals, però lluny d'explotadors de l'estil d'ANELA, xiringuito del mafiós i ultrafatxa El Cojo, kapo d'España 2000.
Baix de casa, cada dia hi ha desenes de prostitutes a ple dia, de tot tipus d'orígens, però tenen una fet en comú: la classe social. Estan exposades a tot, i la veritat, és una imatge quotidiana molt dura.
El debat està servit.

divendres, 11 de setembre del 2009

Ciber Activisme.

Aquest article escrit per en Jordi Muñoz al diari Público, molt lúcid, m'ha generat la següent reflexió:
El problema de fondo es por qué no hay democracia en el Estado Espanyol. La Transición fue un auténtico paripé. La monarquía se impuso como garante de la sacrosanta unidad de España. Se aniquilaron todas las voces críticas. La disidencia nacional, se postuló, desde la opción PPSOE, como sospechosa de todo tipo de maldades. La población española se ha ubicado en un rancio patriotismo de opereta que esconde los más turbios intereses. Los jueces no son ajenos a esta ideología. Y esta situación cada vez nos aleja más a los catalanes, que vemos como no entramos en su concepto de España. El buenrollito pasa por agachar la cabeza y abandonar nuestra cultura y identidad, mientras el sistema, nos da patadas por debajo de la mesa ( represión, cárcel, bloqueo a las selecciones, café para todos, exclusión, ostracismo, sustitución lingüística, bloqueo de las emisiones de TV3, mangoneos presupuestarios, alas a la extrema derecha, con tal de que nos dé óstias a nosotros etc.). Y sinceramente, estamos hartos de esta situación. Cada vez somos más los que queremos la independéncia.
Sólo así podremos recuperar el respeto mútuo.
Entreu-hi i digueu la vostra, és important fer entendre el nostre punt de vista als espanyols progressistes.

dimecres, 9 de setembre del 2009

Música

D'allò més eclèctica, és la que m'he descarregat els últimes dies a l'iTunes. Havia de renovar un poc el fons d'armari. Ja fa temps vaig descobrir un programa brutal per descarregar música. Que us pareix aquesta col·lecció? La veritat és que la combinació és anti-ortodòxia pura.

Pink Floyd
- wish you were here. Mític disc, la meua herència punk em feia menysprear la seua música, un pèl onanista, però magistral.
Rolling Stones-Forty Licks: Jo sempre he estat més de Beatles, però la veritat és que tenen autèntics temassos. Recopilatori essencial.
Tupac Shakur - The Best Of 2Pac. El poder de les descàrregues, em permet escoltar els clàssics de tant en tant. Encara que mai he estat massa sectari amb el tema del Hip-Hop, l'estil amaga autèntiques perles. 2pac fou mite, fou breu, i la seua música destil·la soul. Per a moments gangsta, que t'agradaria arrugar el morro i treure la Uzi a passejar amb 2pac petant els baixos del carro.
Phoenix - Wolfgang Amadeus Phoenix(2009). Per a mi, un autèntic descobriment. El disc és brutal. Em fa vibrar, té temes molt bons. No pare d'escoltar-los.
Beirut - Gulag Orkestar. Havia escoltat parlar molt d'aquesta banda. Potser necessite escoltar-los més. De moment preferesc Goran Bregovic o Emir Kusturica.
Arctic Monkeys: Pareix un producte de màrketing. L'escoltaré més a vore què.
The Israelites: Desmond Dekker en estat pur.
The Toasters: Toquen a Palma a la Fira del disc aquest cap de setmana, i volia escoltar-los encara més. Ska explossiu.
I a més, encara no els he escoltat, me'ls vaig baixar quan anava a anar al BBK...
Fischerspooner
Basement Jaxxx.
He escoltat algun tema de pista de ball i és molt festiu.
Doncs això, accepte suggerències i opinions.

dimarts, 8 de setembre del 2009

La cosa es posa seriosa...


El que havia de ser una anècdota, està prenent dimensions insospitades. La consulta convocada a Arenys de Munt del dia 13 de setembre, s'ha vist enfortida per la reacció furibunda, infantil de l'estructura de l'Estat Espanyol. La Falange Espanyola ha amenaçat d'assistir com a força de xoc per impedir la consulta. Què passarà?
Tota una incògnita. Però per primera vegada la cosa va seriosament, i això pot suposar un punt d'inflexió per al nostre país.
Tampoc esmentaré ací la qualitat moral d'alguns dels personatges que ara s'apunten al carro de manera oportunista. O potser veuen quelcom que abans no existia? En tot cas, la lluita, en el cas d'assolir l'èxit no acabarà ací. La revolució ha de ser permanent, com va dir Trotsky. De moment, aquesta anècdota ens ha permés somniar. Perquè sí, el nostre poble ha patit ja massa humiliacions. No té sentit continuar, com no té sentit per a una dona seguir amb un home que la maltracta. El mínim que es pot fer és posar distància. Només així podrem tornar a respectar-nos mútuament.
I al País Valencià, què pot passar? Uff, Serbo-Bòsnia?

dilluns, 7 de setembre del 2009

Il·lustració sobre Veneçuela


Una il·lustració sobre la llei de reforma educativa a Veneçuela. Entre altres propostes, la reforma proposa la laïcitat de la educació, per la qual cosa, els de sempre ja se'ls han tirat a sobre. Les crítiques de l'Església Catòlica, i de l'oposició, encapçalada pel partit Democracia Nacional ( no us sona el nom? ), han trobat l'oportú ressò en els mitjans internacionals.
En els articles que he pogut llegir, hi consta que el sistema ha de garantir una educació integral, gratuïta, que sigui inclusiva, plurilingüe, que tengui esment a aspectes com l’orientació dels alumnes, que sigui una escola en sintonia amb els mitjans comunicatius o que fomenti la pàtria

En fi, supose que serà la matraca dels propers dies a les nostres pantalles. Per a mi, l'Educació és essencial per assolir qualsevol canvi social, i per tant entenc que es reforme.