dilluns, 22 de desembre de 2008

Sabates.


Si, ja se que és tard, però jo també em sume al clam mundial a favor de la sabatada com a eina política. Una llàstima que el cabró d'en Bush pogué esquivar la que li anava a la cara. Hagués estat molt bé que li hagués rebentat la boca.
Aquest home és un heroi, un periodista que ha aconseguit escenificar una aversió més profunda i digna que qualsevol article d'opinió. Evidentment, la reacció davant la sabata com a arma de destrucció massiva ha estat la tortura. Aquest home sabia el que havia de fer, i què vindria després...
Em lleve les sabates en el teu honor, company iraquià. Aquesta merda de genocidi ja fa massa que dura.

1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo m'estime massa les meues sabates com per a tirar-li-les a ningú... Ara, somie els meus últims tacons estampant-se contra la cara del Bush i mmmmmmm resulta fins i tot eròtic.