Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desafecció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desafecció. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de setembre del 2009

Un pensament

Espanya.
Què és, que significa per a mi aquest Estat, antic imperi, al qual pertanyem, segons el que posa al nostre DNI?
No és que jo n'estiga en contra per plantejaments ideològics a priori. No partia d'una aversió prèvia, malgrat que sí, era catalanoparlant, i provinc d'una família d'idees progressistes. El primer contacte amb el que era realment Espanya, el vaig tindre en els llibres, i es centrava en dos eixos que sempre m'han interessat: La història d'Amèrica Llatina, i la del nostre poble. Colònies diferents, però no tan diferents, en realitat. El contacte definitiu fou després d'experimentar com ens tracten els cossos de repressió espanyols. I si, anomene així la policia, perquè he tingut ocasió de conéixer els seus mètodes molt de prop, des que era un adolescent. No cal fer un recorregut per les batalletes que hem viscut. També he tingut l'ocasió d'experimentar amb quina impunitat actuen els feixistes a ca nostra. De fet policia, militars ( com el que assassinà en Carlos ) i "ultres" ( com ells anomenen, de manera condescendent, els feixistes ) comparteixen molts espais, es coneixen, s'ajuden, bescanvien informació, i sobretot els uneix massa sovint la manera de pensar. Si a més, es cobreixen mútuament les esquenes, tenim un escenari vertaderament aterrador. Com deia, és la meua experiència personal, i el coneixement, el que m'ha fet rebutjar a Espanya, i adquirir una forma de pensar, i no al contrari. No hi vull tindre res a veure, i comprenc que cada vegada en som més.
I tinc sis punts al cap que m'ho recorden de tant en tant.