dimecres, 3 de febrer de 2010

S'apropen carnestoltes 1.

I aquesta és l'entrada 200 d'aquest blog, com qui no vol la cosa, que ja té un parell d'anys. 200 entrades, com sempre, en la incertesa d'abaixar la persiana i deixar aquest espai o no, per no poder atendre'l com cal, o per deliris de grandesa virtuals. De moment, seguim aguantant metxa.
Aquesta és per mi una època plena de records, s'apropa el meu aniversari, i mira, cau per aquestes festes que anomenem carnestoltes. La meua festa preferida, ja siga en Benimaclet, en Pego, o ací a Palma. Encara estem perfilant els plans, però segur que ens ho passarem bé.
Carnestoltes mítics, festa rebel, que alguna vegada acabava en aldarulls i alguna altra acabava en llençols aliens.
Carnestoltes, únic moment en que pots vore a una fada llençant pedres a la policia mà a mà amb l'abella maia, o gent que corre fugint i perd part de la seua disfressa per camí, super herois sense capa, àngels sense ales ni corona. L'única festa on pots vore a spiderman fotent-se una ratlla en un portal, o a son Goku muntat en un skate a manera de núvol kinton. Això és així, i per a mostra un botó:

Vestits de Bola de drac, a un restaurant xinés, fa un parell d'anys.

Jo anava de Ten Shin Han xapussero, ben aviat, el tercer ull era l'únic que veia alguna cosa.

Ací està el meu company inseparable, encolomat dalt d'un arbre. Algun desaprensiu, amb cor de pedra, el deixà allà.

Cap comentari: