dilluns, 10 de novembre de 2008

Aeroports

Partir.

En dos, en tres, en molts bocins de vida estesos per mig món. Plantar-se de sobte allà, emmig d'una altra realitat, de la qual, en algun moment formares part. Realitats tangencials, el nexe d'unió de les quals sóc jo. Sóc jo que les faig aparéixer mitjançant rituals d'aeroport.
Fer l'equipatge, desfer les maletes, facturar-les, arreplegar-les, donar les meues dades, collir bitllets, donar-los a una senyoreta somrient, que els trenca, ens desitja bon viatge, cordar-se els cinturons, llevar-se el cinturó, les botes i el que calga, restar hores, sumar hores, guanyar un dia, perdre un dia sense saber massa bé on ha anat a parar. Papers, la immigració, signar dades, paper verd, paper rosa, fer cues, fotografia de retina, el seu dit ací, pretén atemtar contra algú? Malalties mentals? És addicte a les drogues i pretén traficar? Porta animals salvatges? Si, una cabra baix del braç, no et fot! ... Putos gringos! Oloren a menjar refregit i ranci, a dólar manosejat, a uniforme.
Arribar al lloc, buscar les cares conegudes i trobar-te els seus somriures entre la gent desconeguda.
Hola, ya estoy aquí, egunon, al salaam alaikum, Hello, how are you? I've just arrived, Bonjour, Ciao! Sonno Marc, comme estai?
I retrobar-nos de sobte en una casa, ja tranquils, disposats a gaudir d'una nova entrega de nosaltres junts. Una ampolla de vi bò, un sopar. Quant de temps! Ens inspeccionem mutuament, intentar descobrir el pas del temps en les nostre mirades.
Bé, a dormir, estic rebentat, demà serà un altre dia...

Cap comentari: