dilluns, 18 d’agost del 2008

İstambul

Advertèncıa: Efectuat amb un teclat turc. No existeix la dıèresi. La voluntat de no abandonar el bloc em fa escrıure un text que serà corregıta aposteriori.

Despertar a Istambul.

Cıutat comfosa, on tot es barreja, ací rau la seua grandesa. Apoteosi Mediterrània, en una mar que no és la Mediterrània. Les pedres dels segles, mil.lenis, són poblades per gent ben vıva, en constant moviment. Aquest contrast entre el pes de la històrıa, i la lleugeresa de la vıda quotidıana, esclata a cada carrer. La cıutat vessa cap a la mar. El sol ruıxa espurnes sobre aquesta vil.la turística. Trobades de persones de tots els indrets amb un café a la mà. Vaixells de càrrega llisquen com caragols sobre la ribera del Mar de Mar Mar A. Exerceıxen feixugues carreres endinsant-se a l'estret del Bòsfor com si aquest fora una vagina. Les dos ribes són les cames d'una matriarca mil.lenàrıa. Camins d'aigua revısıtats, expugnats una i una altra vegada. Ecos de trànsıt, vida en trànsıt. Vida, en definitiva...

3 comentaris:

David Pujol ha dit...

Hombre jefe!

Ja era hora que sabéssim de tu! Ahir en parlàvem, a veure si algú sabies si ja eres per València o què.

Res, rei, una abraçada. Disfruta i ja ens contaràs (amb dieresis i tot) com us ha anat per allà...

salut!

Marc Peris ha dit...

Acabe d'arribar a València. Vosaltres que tal per l'illa? Supose que haurà continuat la marató de festes de pobles. Guardeu un poc d'energia que el dia 1 estic per allà!

Anònim ha dit...

Istanbul és fantàstic. Hi vaig esser fa uns anys i em va fascinar.