dimarts, 12 de juny de 2007

Després de la tempesta

Ara que ha passat el temps necessari, i les llàgrimes de cocodril s’han eixugat, cal analitzar les eleccions fredament. A priori, els resultats al País Valencià i a les Illes, amb plantejaments molt similars, semblen diametralment oposats. En els dos llocs, l’objectiu era desallotjar al PP mitjançant un pacte tàcit entre les forces polítiques d’esquerres. Ací i allà ha habut abusos urbanístics més o menys escandalosos, casos de corrupció amb cert ressó mediàtic, i detalls lletjos de vore que els podien haver passat factura. A la Comunitat de l’Anell, a més, l’educació descansa en barracons infames, el metro s’estavella matant als seus passatgers, mentre els poderosos es passegen en embarcacions de luxe i apliquen el pa i el circ de la Fórmula 1. Mai he entés aquest esport tediós, digne d’individus amb encefal·lograma Pla; només rivalitza amb un altre pseudo esport, el de pegar-li a una piloteta amb uns palets sense despentinar-se la gomina. Que és diferent ací a Mallorca? En primer lloc hi ha un partit caciquil regionalista, Unió Mallorquina, però ací no hi ha blaverisme institucional, el que rasca vots al PP sense afeblir i dividir la presència del Català. En segon lloc, el sentiment de pertanyença i defensa del territori està prou estés entre les persones de tots els colors polítics, que rebutgen la degradació progressiva de l’illa. A la manifestació pre electoral en defensa del territori hi havia unes 60000 persones, a València la manifestació de Compromís pel Territori no aplegà més de 2000, que cadascú busque les seues pròpies conclusions.
Probablement les comparacions siguen odioses, i res més lluny de la meua voluntat que recrear-me en detalls escabrosos i desmoralitzadors. El que hi ha és el que hi ha, i amb açò hem de jugar. Potser nosaltres som més exigents amb els polítics professionals, i la seua tasca municipal ens desperta el dubte i la malfiança. A més, no ens enganyem, quin percentatge representem els que pensem que vivim baix l’opressió colonial espanyola? Baix, molt baix. L’interrogant va més enllà de saber quina ha estat la nostra errada en el passat; ens hem de preguntar que fem a partir d’ara. Tots i totes juntes podem canviar la situació. Una recepta, potser, seria crear candidatures municipals des de l’arrel, i que aquestes siguen generoses amb el canvi a la generalitat. Pensar més enllà de sigles i partits i començar a pensar com a poble.

Cap comentari: