Per primera vegada en una setmana accedisc a un locutori. Tampoc havia gaudit de massa temps, Roma, la ciutat interminable, ha extenuat les meues forces fins a limits insospitats. Com aci no hi ha accents, i no m'agrada escriure amb mes errades ortogràfiques que d'habitud, continue escrivint al meu quadern, i ja ho transcriure tot quan arribe a València.
Quatre esbosos
La ciutat es increible.
El menjar és un plaer i no és massa car.
Els turistes fan fàstic. Tots excepte nosaltres, és clar. L'infern son els demés.
Els italos m'han sorprés. Per dir-ho en una paraula: entranyables.
Tinc uns callos del tamany del Colisseu.
Alea Jacta est.
Sóc un afortunat!
-
Un gat negre em barrava el pas davant el portal. Jeia al terra, amb les
potes estirades cap a un costat. M'observava, desafiant, des d'uns ulls
verds l...
Fa 1 any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada