dijous, 28 de maig de 2009

La cara és l'espill de l'ànima?

I Dones desesperades.
Aquesta qüestió, que tant preocupava els iconoclastes del renaixement, adquireix hui en dia nous matisos. Què es podria endevinar en els rostres d'alguns personatges rellevants, retratats per l'ull públic?

Aquesta dona fa la fila de ser una autèntica fil·làntropa. Actualment, col·labora en el desenvolupament dels agricultors de Colòmbia. Ella predica amb l'exemple, i com a abanderada del comerç just, consumeix grans dosis del producte per excel·lència d'aquest país. Que ningú pense que el seu rostre presenta cap tipus de deformació derivada d'aquest consum. Es tracta només d'una al·lergia primaveral.

Aquesta dona té greus problemes d'hidratació. O potser no...

Efectivament, és el que penseu, estimats lectors. Aquesta altra dona té molta mala hòstia.Però ho fa pel nostre bé. El seu gest enervat sembla voler escanyar qualsevol que no acote el cap a les consignes dissenyades des de Madrid, la seua expressió desencaixada pareix escopir exabruptes a aquells que no es dignen cantar el glorioso himno amb la mà al pit i una gens dissimulada erecció, o lubricitat. Aquesta dona, titlla de totalitaris aquells que decideixen parlar la seua llengua, desafiant així la consigna dels vers ciutadans del món que marca que tots hem de parlar en castellà.
Aquesta dona, estarà aquest cap de setmana en la nostra ciutat de Palma per defensar la sacrosanta unidad de la pàtria front a l'anti-espanya. Menys mal que estarà ella per ensenyar-nos el camí recte a nosaltres, ingenus que ens entestem en poder dirigir-nos als i les funcionaris públics en la llengua vernacla d'aquesta regió.
Com a bona progressista de tota la vida, rep el suport incondicional del periòdic de centre El InfraMundo, de l'alcalde visionari de Calvià Carlos Delgado, i dels amics, no gens sospitosos de ser uns autèntics fatxes, del Círculo Balear.
Ave Rosa!
Dona'ns canya, hem estat molt, molt dolents...